Hola una altra vegada,
Per fi, la fi. Exàmens superats i avaluacions a punt de caure qual espasa de Dàmocles. Per fi. la nostra vocació "herodiana" des dels més ocults racons de la nostra malvolença.
Una altra vegada, no tan lent, però amb poc profit estic desesperat per no actualitzar la feina del que hem aprés hui.
Per a qui vulga amenitzar-se, ahí va una cançó del Richard Hawley, Tonight the streets are ours. A mi em recorda a una antiga nòvia, amb un descapotable, a tota castanya per la costa mallorquina en direcció a l'Alcúdia. Aquella nit els carrers foren nostres.
Salut i records, amic(gue)s!
dimecres, 12 de desembre del 2007
dilluns, 3 de desembre del 2007
"Pelada" del curset!
disculpeu, mestres de Web 2.0. L'altre dimecres vaig faltar a classe per un motiu digne de reconeixement: assistir al 93é aniversari del Gonçal Anaya, mestre de mestres, mestre republicà. Hi havia cava i delicatessen, també!
La gent de Ca Revolta li feia l'homenatge _ un més per al nonagenari educador_ i aprofitaven per donar a conéixer el llibre que les Publicacions de la Universitat de València ha tingut a bé editar.
Per a Gonçal, l´educació és la base de la dignitat, del respecte, dels drets, del fonament de l´ordre polític i de la pau social; per al Mestre, l'educació és treball en comú, participació crítica, compartir els coneixements científics, aprenentage dels coneixements i ha de servir d'alliberament i emancipació dels temors, dels dogmes i de la misèria, per gaudir de la llibertat.
Per molts anys, Gonçal!
dimarts, 27 de novembre del 2007
El professor "webado"
Benvolgut/da profes del curset WEB 2.0
Ara ja en la tranquilitat de ma casa i amb una bona escusa per abandonar els exàmens pendents de correcció, intentaré fer-vos l’exercici encomanat el propassat dimecres: interés del curset, penjada de fotos i vídeo al nostre bloc.
Així, doncs:
- Introducció vital: fa temps que decidí no fer cap curset ni per puntets, ni per “vingahomequeshopassaremoltbé”, ni per “perositambeshapuntat”, ni per (definitiu) no tindre gos-parella-fills a desatendre domèsticament per unes hores.
- Introducció intel·lectual: entrar al segle XXI.
- Introducció estètica: celebració oficial de l’abandonament del clarió amb la conseqüent absència de les indecoroses taques en parts compromeses dels pantalons.
- Situació actual: desencís motivat per les crisis d’ansietat producte de la velocitat (cal anomenar-ho d’alguna manera) dels bits informàtics made in Education’s Conselleries.
PD: no tingueu la més mínima pietat en avaluar-nos; ens mereixem algun càstig de segur!
PD2: Contrasteu entre Jerry Lewis i/o la Marilyn i em conteu!
dilluns, 29 d’octubre del 2007
L’Esglèsia catòlica i el seu bàndol.
Vaja per endavant que l’Església catòlica té tot el dret a honrar els seus. Aquells religiosos que foren víctimes dels excessos de la primera etapa en què, en territori encara republicà, patiren les malifetes dels que veien en ells a representants del Glorioso Alzamiento. Quede clar també el nostre respecte per aquelles víctimes, per cert, en record de tots els quals hi ha hagut memòria particular i pública sobrada durant 40 anys.
Ara bé, vull destacar que l'afany de reconciliació per part de l'Església catòlica mostra altíssims nivells d’irresponsabilitat perquè oblida, obvia i, per tant, menysprea la resta. I, en no reivindicar totes les víctimes, segueix així posicionant-se en contra d’allò que el seu evangeli preconitza: l’estima per l’altre. En actes com ara els de la canonització massiva, no hi ha repulsa contra els que provocaren la guerra, establiren la dictadura del general Franco i promogueren la posterior repressió organitzada contra individus, partits polítics, entitats culturals... I, especialment, contra la nació dels catalans, balears i valencians: recordeu si més no la màxima “España antes roja que rota”. Què ha canviat des d’aleshores fins a les paraules del portaveu de la Conferencia Episcopal, Martínez Camino? "Lo necesitamos [l’acte de beatificació] en estos momentos en que la reconciliación nacional parece amenazada".
L’altra conseqüència directa d’aquesta beatificació és el posicionament en contra just en aquests moments polítics en què s’aprova la Llei de la Memòria Històrica. Per cert, un parèntesi: llei davant la qual Esquerra Republicana votà en contra al Congreso a pesar d’haver-hi treballat tant, perquè no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades. Però sobre aquest punt, ja en tornarem en un altre moment!
D’aquesta manera, la jerarquia catòlica espanyola crida en col·laboració amb la seua mediaticoagressiva caverna i, mai millor dit, “urbi et orbe” que sols recolza un bàndol, el seu, i ens llança a la cara tot un seguit de qüestions: la negació del reconeixement d’haver anat de la mà del franquisme a més d’haver servit de ferramenta per a la seua implantació, es situa en contra de les lògiques compensacions morals i econòmiques per a la gent perseguida per actes repressius del franquisme, no reconeix els que patiren privació de llibertat per motius d’opinió, d’idees, sexual... oblida els exiliats, menysté la incautació de béns particulars i de partits, es riu de la documentació incautada amb finalitat repressora...
Conclouré: hi ha ciutadans que resistim, que vivim fora de l’aprovació de la Memòria de mínims, que sols canviarà el paisatge, i molt, molt lluny de l’Espanya de mantellina i rosari que pretén arribar a les 10.000 beatificacions, de màrtirs de la Guerra Civil. Precisament els que diuen que no s’ha de remoure el passat!
Salut i memòria!
Ara bé, vull destacar que l'afany de reconciliació per part de l'Església catòlica mostra altíssims nivells d’irresponsabilitat perquè oblida, obvia i, per tant, menysprea la resta. I, en no reivindicar totes les víctimes, segueix així posicionant-se en contra d’allò que el seu evangeli preconitza: l’estima per l’altre. En actes com ara els de la canonització massiva, no hi ha repulsa contra els que provocaren la guerra, establiren la dictadura del general Franco i promogueren la posterior repressió organitzada contra individus, partits polítics, entitats culturals... I, especialment, contra la nació dels catalans, balears i valencians: recordeu si més no la màxima “España antes roja que rota”. Què ha canviat des d’aleshores fins a les paraules del portaveu de la Conferencia Episcopal, Martínez Camino? "Lo necesitamos [l’acte de beatificació] en estos momentos en que la reconciliación nacional parece amenazada".
L’altra conseqüència directa d’aquesta beatificació és el posicionament en contra just en aquests moments polítics en què s’aprova la Llei de la Memòria Històrica. Per cert, un parèntesi: llei davant la qual Esquerra Republicana votà en contra al Congreso a pesar d’haver-hi treballat tant, perquè no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades. Però sobre aquest punt, ja en tornarem en un altre moment!
D’aquesta manera, la jerarquia catòlica espanyola crida en col·laboració amb la seua mediaticoagressiva caverna i, mai millor dit, “urbi et orbe” que sols recolza un bàndol, el seu, i ens llança a la cara tot un seguit de qüestions: la negació del reconeixement d’haver anat de la mà del franquisme a més d’haver servit de ferramenta per a la seua implantació, es situa en contra de les lògiques compensacions morals i econòmiques per a la gent perseguida per actes repressius del franquisme, no reconeix els que patiren privació de llibertat per motius d’opinió, d’idees, sexual... oblida els exiliats, menysté la incautació de béns particulars i de partits, es riu de la documentació incautada amb finalitat repressora...
Conclouré: hi ha ciutadans que resistim, que vivim fora de l’aprovació de la Memòria de mínims, que sols canviarà el paisatge, i molt, molt lluny de l’Espanya de mantellina i rosari que pretén arribar a les 10.000 beatificacions, de màrtirs de la Guerra Civil. Precisament els que diuen que no s’ha de remoure el passat!
Salut i memòria!
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Josep Renau, encara una oportunitat per al nostre alumnat
benvolguts/des,
no desaprofiteu la immensa sort de vore fins a l'11 de novembre l'expo del Josep Renau, el nostre i millor cartellista occidental (sense complexos). La seua vida política i artística no poden separar-se. Ha estat influent en tota la cultura pop tant europea com nord-americana; això sí, sense cap reconeixement per les nostres autoritàries autoritats que sols pensen en grans events que els permeta asseure en la poltrona dels mediocres.
Ara és moment de visitar tots una selecció de la seua obra per la Universitat de València i el Centre Octubre d'ACPV.
En què pensem el professorat d'aquest Institut que no hi hem portat a cap grup d'alumnes?
Imperdonable: serà el departament de Cultura Clàssica qui els passejarà (si més no, al grup de Llatí) el més dignament possible d'acord amb els modests coneixements artístics i d'història del segle XX.
Imperdonable: serà el departament de Cultura Clàssica qui els passejarà (si més no, al grup de Llatí) el més dignament possible d'acord amb els modests coneixements artístics i d'història del segle XX.
Amen!
Desesperació filològica
benvolguts/des,
Ahir vaig eixir de classe tan "tocat"...
Que podem fer la gent de Clàssiques? Com es pot afrontar la realitat que som en vies d'extinció junt amb el menyspreu de la gran majoria d'alumnat cap a la gramàtica en general?
De quina manera aconseguirem fer vore el profit d'una llengua "clàssica" cara a l'estudi de qualsevol de les llengües d'ús o coneixença a què van adreçats els estudiants?
Demà, de segur que el Sol torna a eixir i ho voré amb il·lusió renovada.
A reveure!
Ahir vaig eixir de classe tan "tocat"...
Que podem fer la gent de Clàssiques? Com es pot afrontar la realitat que som en vies d'extinció junt amb el menyspreu de la gran majoria d'alumnat cap a la gramàtica en general?
De quina manera aconseguirem fer vore el profit d'una llengua "clàssica" cara a l'estudi de qualsevol de les llengües d'ús o coneixença a què van adreçats els estudiants?
Demà, de segur que el Sol torna a eixir i ho voré amb il·lusió renovada.
A reveure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)