Ximorvedre

PP a escena

2008-01-16T14:43:00.000-08:00

L’any nou que just ara comença ens ha dut la desagradable sentència del Tribunal Suprem que obliga a desmantellar les obres de rehabilitació i restauració del teatre romà de Sagunt. Un dur tros de carbó des ses reials majestats d’Orient, que no tingueren a bé el recurs de súplica del nostre consistori perquè les dues administracions codemandades, la Generalitat i l’Ajuntament de Sagunt, acordaren que les obres a fer al teatre eren possibles, és a dir, que l’enderrocament era executable.
I el nostre alcalde, Alfredo Castelló, aplaudeix a rabiar aquesta “solució” a la polèmica encetada allà pels noranta pel seu partit contra un projecte (encara per finalitzar) premiat per diverses Escoles d’Arquitectura, així com recolçat per arquitectes de prestigi internacional, Santiago Calatrava entre ells!
La maquinària del Partido Popular en una oposició furibunda, acientífica, demagògica, reaccionària, mesquina... amb la col·laboració del diari Las Provincias de Mª Consuelo Reyna han guanyat la guerra que ells començaren. Ara bé, han de saber que aquella postura contrària dels saguntins s’ha tornat aprovació perquè el poble ha comprovat que la rehabilitació del teatre ha estat útil; la gent constata diàriament, encara que no agrade a gran part, que és un pol que atrau turisme i sap que és l’espai escènic més important que tindrà mai Ciutat Vella.
Doncs, res, Alfredo: a fer un curset de cuina amb el Ferran Adrià, el màgic inventor de la “deconstrucció” de la truita de creïlles. A vore com ens expliques ara a la ciutadania i als veïns, als atemorits comerciants que depenen directament del turisme, a la gent que ens preocupa el patrimoni, als que ens agrada anar al teatre, als que admirem les representacions d’obres clàssiques, als que usem la raó per davant dels apriorismes... a vore com ens convenceu tu i el teu partit de la bondat de tornar a eixe “estat original” del monument!
Per contra, a la gent que volem salvar aquest obra i ens oposem a la seua demolició ens queda, en primer lloc, la manifestació ciutadana i demanar el recolçament a institucions, representants de la judicatura, partits polítics, experts en art i arquitectura, entitats de molt diferent tipus, ciutadans...
Però, especialment, ens hem d’esforçar per explicar als ciutadans encara reticents amb l’actuació que “tornar” al que hi havia serà tornar a l’edifici “pastiche” que era als huitanta (agafeu una foto de principis de segle XX i una altra de just abans de la restauració). Les 16 actuacions que s’hi realitzaren en el franquisme, algunes absolutament patètiques, havien deixat una càvea (lloc per als espectadors) en què sols el 20% era romà. Caldrà ensenyar-los que un teatre romà es caracteritza bàsicament perquè té escena (lloc on hi ha la representació). Estem obligats, en definitiva, a valorar eixe “diàleg” (estètica i gustos a banda) que feren els arquitectes Manuel Portaceli i Giorgio Grassi entre els antics elements i els de nova construcció; ensenyem que el resultat final no intenta ofegar el que hi havia sinó posar-lo en ús efectiu; que tot ha estat realitzat seguint estudis tècnics i de materials sense oblidar l’observació d’altres exemples de rehabilitacions arreu del món.

Us he de confesar una cosa: l’altra nit vaig somniar que l’emperador Tiberi, aquell que establí sancions al segle I a tot aquell qui causara danys als edificis públics, feia guàrdia per Saguntum. I açò, com a republicà militant que sóc, m’ha descol·locat tota la setmana.

Salut i Cultura!

"Domini" .cat vobiscum

2008-01-14T14:13:00.000-08:00

Una altra jarra d’aigua freda per a tots els que confiàvem en aquella Espanya plurinacional, diversa, plurilingüística... de què el president Zapatero es vantava abans de començar la legislatura que just hui acaba.
Ara toca això del programa Jóvenes en Red. Diuen els del PSOE que l’objectiu és fomentar la presència personal i social dels jòvens del nostre (?) país en Internet. Aquesta iniciativa del Govern està en el marc de la nova Ley de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información aprovada recentment.
Aquell Estat que ens prometia Zapatero, que caminava _ deia_ fins i tot cap a postures federalistes, ha quedat en una Espanya repressora de les nacions que hi habiten. I açò passa en realitat per una raó ben senzilla i clara: Espanya no pot esdevenir un estat federal, perquè a aquest Estat no hi ha cap ni un que es crega el federalisme, fins i tot no els trobes ni als partits que es diuen federalistes, llegiu PCE i les Izquierdas Unidas discutint per quins són els candidats reconeguts des de Madrid.
Qualsevol intent per mostrar la nostra idiosincràcia, especificitat nacional, reivindicacions en contra d’un Estat monolític mitjançant lleis i normatives que ens faça “sentir a gust” (per usar una expressió-promesa del president espanyol), han estat enderrocades al llarg d’aquesta legislatura. De fet, s’ha arribat a menysprear la voluntat (90%) del Parlament de Catalunya duent a la mínima expressió l’estatutet “ZPillado” i s’ha instigat un anticatalanisme galopant que estructura el discurs espanyolista més caspós i agre.
Pretén algun benintencionat que ens sentim a gust en un Estat que ens nega, que ens insulta i ens menysprea en tot moment com a cultura “diferent” de l’oficial?
Torne al que ens ocupava:
Els dominis personals gratuïts a què opta la població menor de 30 anys són, seguint la filosofia centralista dels legisladors, exclusivament dominis “.es” perquè s’ha concebut en coordinació amb les empreses que presten aquest servei. Quina barra! Per si algú del Ministerio arribara, si no a llegir-me, sí a informar-se’n ahí li va la relació d’empreses registradores de dominis .cat, és a dir, l’extensió que ens situa en el món cibernètic com a allò que som i volem ser:

• Ascio technologies Inc.
• Dinahosting
• Arsys.es
• Active24
• EnCirca
• Entorno Digital
• interdomain
• MarkMonitor
• MelbourneIT Corporate Brand Services
• PSI-USA Inc.
• Safenames.net
• Nominalia
• Domainregistry.de
• Vario Media ...

Salut i “domini”!

Una altra vegada, Richard

2007-12-12T08:36:00.000-08:00

Hola una altra vegada,
Per fi, la fi. Exàmens superats i avaluacions a punt de caure qual espasa de Dàmocles. Per fi. la nostra vocació "herodiana" des dels més ocults racons de la nostra malvolença.
Una altra vegada, no tan lent, però amb poc profit estic desesperat per no actualitzar la feina del que hem aprés hui.
Per a qui vulga amenitzar-se, ahí va una cançó del Richard Hawley, Tonight the streets are ours. A mi em recorda a una antiga nòvia, amb un descapotable, a tota castanya per la costa mallorquina en direcció a l'Alcúdia. Aquella nit els carrers foren nostres.
Salut i records, amic(gue)s!

"Pelada" del curset!

2007-12-03T05:06:00.000-08:00

disculpeu, mestres de Web 2.0. L'altre dimecres vaig faltar a classe per un motiu digne de reconeixement: assistir al 93é aniversari del Gonçal Anaya, mestre de mestres, mestre republicà. Hi havia cava i delicatessen, també!

La gent de Ca Revolta li feia l'homenatge _ un més per al nonagenari educador_ i aprofitaven per donar a conéixer el llibre que les Publicacions de la Universitat de València ha tingut a bé editar.

Per a Gonçal, l´educació és la base de la dignitat, del respecte, dels drets, del fonament de l´ordre polític i de la pau social; per al Mestre, l'educació és treball en comú, participació crítica, compartir els coneixements científics, aprenentage dels coneixements i ha de servir d'alliberament i emancipació dels temors, dels dogmes i de la misèria, per gaudir de la llibertat.

Per molts anys, Gonçal!

El professor "webado"

2007-11-27T11:35:00.001-08:00

Benvolgut/da profes del curset WEB 2.0

Ara ja en la tranquilitat de ma casa i amb una bona escusa per abandonar els exàmens pendents de correcció, intentaré fer-vos l’exercici encomanat el propassat dimecres: interés del curset, penjada de fotos i vídeo al nostre bloc.

Així, doncs:

Introducció vital: fa temps que decidí no fer cap curset ni per puntets, ni per “vingahomequeshopassaremoltbé”, ni per “perositambeshapuntat”, ni per (definitiu) no tindre gos-parella-fills a desatendre domèsticament per unes hores.

Introducció intel·lectual: entrar al segle XXI.

Introducció estètica: celebració oficial de l’abandonament del clarió amb la conseqüent absència de les indecoroses taques en parts compromeses dels pantalons.

Situació actual: desencís motivat per les crisis d’ansietat producte de la velocitat (cal anomenar-ho d’alguna manera) dels bits informàtics made in Education’s Conselleries.

PD: no tingueu la més mínima pietat en avaluar-nos; ens mereixem algun càstig de segur!

PD2: Contrasteu entre Jerry Lewis i/o la Marilyn i em conteu!

L’Esglèsia catòlica i el seu bàndol.

2007-10-29T10:51:00.000-07:00

Vaja per endavant que l’Església catòlica té tot el dret a honrar els seus. Aquells religiosos que foren víctimes dels excessos de la primera etapa en què, en territori encara republicà, patiren les malifetes dels que veien en ells a representants del Glorioso Alzamiento. Quede clar també el nostre respecte per aquelles víctimes, per cert, en record de tots els quals hi ha hagut memòria particular i pública sobrada durant 40 anys.
Ara bé, vull destacar que l'afany de reconciliació per part de l'Església catòlica mostra altíssims nivells d’irresponsabilitat perquè oblida, obvia i, per tant, menysprea la resta. I, en no reivindicar totes les víctimes, segueix així posicionant-se en contra d’allò que el seu evangeli preconitza: l’estima per l’altre. En actes com ara els de la canonització massiva, no hi ha repulsa contra els que provocaren la guerra, establiren la dictadura del general Franco i promogueren la posterior repressió organitzada contra individus, partits polítics, entitats culturals... I, especialment, contra la nació dels catalans, balears i valencians: recordeu si més no la màxima “España antes roja que rota”. Què ha canviat des d’aleshores fins a les paraules del portaveu de la Conferencia Episcopal, Martínez Camino? "Lo necesitamos [l’acte de beatificació] en estos momentos en que la reconciliación nacional parece amenazada".
L’altra conseqüència directa d’aquesta beatificació és el posicionament en contra just en aquests moments polítics en què s’aprova la Llei de la Memòria Històrica. Per cert, un parèntesi: llei davant la qual Esquerra Republicana votà en contra al Congreso a pesar d’haver-hi treballat tant, perquè no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades. Però sobre aquest punt, ja en tornarem en un altre moment!
D’aquesta manera, la jerarquia catòlica espanyola crida en col·laboració amb la seua mediaticoagressiva caverna i, mai millor dit, “urbi et orbe” que sols recolza un bàndol, el seu, i ens llança a la cara tot un seguit de qüestions: la negació del reconeixement d’haver anat de la mà del franquisme a més d’haver servit de ferramenta per a la seua implantació, es situa en contra de les lògiques compensacions morals i econòmiques per a la gent perseguida per actes repressius del franquisme, no reconeix els que patiren privació de llibertat per motius d’opinió, d’idees, sexual... oblida els exiliats, menysté la incautació de béns particulars i de partits, es riu de la documentació incautada amb finalitat repressora...
Conclouré: hi ha ciutadans que resistim, que vivim fora de l’aprovació de la Memòria de mínims, que sols canviarà el paisatge, i molt, molt lluny de l’Espanya de mantellina i rosari que pretén arribar a les 10.000 beatificacions, de màrtirs de la Guerra Civil. Precisament els que diuen que no s’ha de remoure el passat!

Salut i memòria!

2007-10-24T15:10:00.001-07:00

Josep Renau, encara una oportunitat per al nostre alumnat

2007-10-24T09:46:00.000-07:00

benvolguts/des,

no desaprofiteu la immensa sort de vore fins a l'11 de novembre l'expo del Josep Renau, el nostre i millor cartellista occidental (sense complexos). La seua vida política i artística no poden separar-se. Ha estat influent en tota la cultura pop tant europea com nord-americana; això sí, sense cap reconeixement per les nostres autoritàries autoritats que sols pensen en grans events que els permeta asseure en la poltrona dels mediocres.

Ara és moment de visitar tots una selecció de la seua obra per la Universitat de València i el Centre Octubre d'ACPV.

En què pensem el professorat d'aquest Institut que no hi hem portat a cap grup d'alumnes?
Imperdonable: serà el departament de Cultura Clàssica qui els passejarà (si més no, al grup de Llatí) el més dignament possible d'acord amb els modests coneixements artístics i d'història del segle XX.

Amen!

Desesperació filològica

2007-10-24T08:55:00.000-07:00

benvolguts/des,
Ahir vaig eixir de classe tan "tocat"...
Que podem fer la gent de Clàssiques? Com es pot afrontar la realitat que som en vies d'extinció junt amb el menyspreu de la gran majoria d'alumnat cap a la gramàtica en general?
De quina manera aconseguirem fer vore el profit d'una llengua "clàssica" cara a l'estudi de qualsevol de les llengües d'ús o coneixença a què van adreçats els estudiants?
Demà, de segur que el Sol torna a eixir i ho voré amb il·lusió renovada.
A reveure!

Benvinguda

2007-10-24T08:38:00.000-07:00

Benvolguts amics i amigues,
gràcies per visitar aquest primer bloc mitjançant el qual podrem ben trobar-nos, més voler-nos, sempre junts o no.
De moment, ajorne la trobada fins saber un poc més del funcionament d'aquesta ferramenta perversa i promíscua.
Salut i força!