benvolguts/des,
no desaprofiteu la immensa sort de vore fins a l'11 de novembre l'expo del Josep Renau, el nostre i millor cartellista occidental (sense complexos). La seua vida política i artística no poden separar-se. Ha estat influent en tota la cultura pop tant europea com nord-americana; això sí, sense cap reconeixement per les nostres autoritàries autoritats que sols pensen en grans events que els permeta asseure en la poltrona dels mediocres.
Ara és moment de visitar tots una selecció de la seua obra per la Universitat de València i el Centre Octubre d'ACPV.
En què pensem el professorat d'aquest Institut que no hi hem portat a cap grup d'alumnes?
Imperdonable: serà el departament de Cultura Clàssica qui els passejarà (si més no, al grup de Llatí) el més dignament possible d'acord amb els modests coneixements artístics i d'història del segle XX.
Imperdonable: serà el departament de Cultura Clàssica qui els passejarà (si més no, al grup de Llatí) el més dignament possible d'acord amb els modests coneixements artístics i d'història del segle XX.
Amen!
1 comentari:
T'ENVIE EL COMENTARI SOBRE RENAU FA EL XAVI SARRIÀ AL SEU BLOC
Renau
xavisarria | crear | dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 17:50h
Ahir de vesprada em vaig comprar el llibre 'Josep Renau: Compromís i Cultura'. El vaig veure a l'aparador d'una llibreria del meu barri i no me'n vaig poder estar. El llibre és un repàs a tota la vida i obra d'aquest brillant artista i militant comunista de la meua ciutat, en motiu de l'exposició que es pot veure aquest dies a l'Octubre, Centre de Cultura Contemporània i a La Nau de la Universitat de València.
He de dir que sempre m'ha emocionat llegir les biografies de gent com en Renau. No em puc traure del cap que quan ell tenia la meua edat, el seu compromís ja l'havia dut a ocupar càrrecs com el de director general de Belles d'Arts del govern de la República. Que des d'aquella tribuna assumí tasques com la direcció del pavelló de la República a l'Exposició Internacional del París del 1937 en plena guerra civil. Que ell mateix en persona encarregà a Picasso que pintara el Guernica per aquella exposició. Que amb aquella jove edat afrontà la desfeta en la guerra i passà una llarga temporada al terrible camp de refugiats de la platja d'Argelers. Que poc més tard anà a l'exili a Mèxic, a l'altra part del món, on començà una nova vida amb una nova nacionalitat. Que a la maduresa de la seua carrera es traslladà al Berlín oriental de la guerra freda i continuà amb el seu treball inesgotable. I que, finalment, morí en aquesta ciutat i fou enterrat al cementiri berlinès de Friedrichfelde junt als carismàtics revolucionaris alemanys Rosa Luxemburg o Karl Liebknecht.
Curiositats de la vida jo acabe de tornar d'aquell país i he recordat que fa un parell d'anys vaig estar en aquell mateix cementiri, en una multitudinària marxa en homenatge als combatents antifeixistes que allí hi reposen. No sabia que Renau també estava enterrat allí. És trist, però l'oblit, el silenci i la desmemòria tenen aquestes coses. Avui tenim l'oportunitat de redescobrir-lo. A ell i a tants altres joves, valencians, innovadors, compromesos, atrevits i entusiastes de tota una generació que alguns van llançar per la borda de la història. No ens els deixem perdre. No deixem que ens els prenguen.
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6608
Publica un comentari a l'entrada